Vaig néixer abans de temps, un gèlid 12 de març de 1980. Tenia pressa per viure, tot i que molts creien que no resistiria. Però soc aquí, i com me n’alegro! 😊

Vaig arribar a aquest món amb dos ulls, dues orelles, un nas, una boca, dues cames i una sola mà. Però és com si en tingués dues. O tres! Soc molt de mar (i de plana. De l’Empordà! De Figueres) i una mica de muntanya. Molt de ciutat i molt de poble. Molt més d’estiu que d’hivern. Més de somriures que de rugits. Molt de fer i aprenent més a Ser. Més d’infusions que de cafès. Molt de verd i poc de carn. Però encara més de cacau (pur!). No m’agrada tancar persianes; m’estimo més obrir finestres. Sóc molt de modernitat i molt de tradició. De tot alhora. Però ara i aquí. Adoro els objectes amb ànima i el disseny, i moro per uns bons versos, una imatge encisadora i una conversa amable. Visc envoltada d’àngels (dels de carn i ossos, també) i de flors (i violes) i confio en l’Univers. I en les persones! Sóc més d’escoltar que de parlar. I molt d’escriure. I de llegir! Sóc apassionada fins a no poder més. I esbojarrada a estones. Intento no perdre mai el sentit de l’humor i riure’m de mi mateixa. Sóc de somniar, però de tocar de peus a terra, de tocar de peus a la Terra. Sóc molt de casa però partidària de mirar-nos més enllà del melic. Friso per no perdre mai la capacitat de sorprendre’m, ni tampoc la de sorprendre. M’encanta ensenyar però encara més aprendre. Tinc tres fills vius, n’he parit quatre i n’he dut set al ventre. Tots m’acompanyen segon a segon. Soc psicòloga i periodista, i sí, em dedico a ambdues disciplines, que, en realitat, són la mateixa: les persones i la comunicació, la comunicació i les persones.